Fa unes setmanes, l'alcalde d'un poble menut em va ensenyar la carta de condicions tecnicoeconòmiques de la seua distribuïdora. Havia demanat 100 kW per a arrancar les primeres quatre instal·lacions d'autoconsum col·lectiu: dues cobertes municipals i un terreny de l'ajuntament. Li'n concedien 50. La meitat, i sense una explicació que aguantara una segona lectura.
—Juan, projecte en tinc. El que no apareix és el cable.
He sentit eixa frase moltes vegades, amb altres noms i en altres pobles. Durant anys l'explicació de fons era raonable: faltava inversió en la xarxa. Això acaba de canviar, i quasi ningú ho ha contat.
10.200 milions més per a la distribució
El Reial decret 640/2026, aprovat aquest estiu, permet a les distribuïdores invertir fins a 10.200 milions d'euros més d'ací a 2030, per damunt dels límits que hi havia fins ara. Comença amb 1.020 milions el 2027 i puja fins a 3.570 milions el 2030. Óscar Mosquera ho va explicar molt bé tan bon punt va eixir el text, i recomane llegir-lo.
La senda dels diners
Increment del límit d'inversió de les distribuïdores sobre el que ja tenien, en milions d'euros. Total 2027-2030: 10.200 M€.
Dos matisos importants. El primer: no es reparteix a parts iguals. L'increment s'assigna amb el mateix criteri que el límit d'inversió de cada empresa, així que qui pesa poc en el sector rep poc. El segon: són diners amb destinació. El decret els dirigeix a millorar el control, la gestió, l'observabilitat i la ciberseguretat de la xarxa, a atendre nova demanda d'indústria, habitatges i transport elèctric, i a reforçar la resiliència davant del clima.
Tot i això, la foto ha canviat. Per primera vegada en molt de temps, el que falta no són diners.
El difícil ara és justificar-ho
Per a arribar a eixos diners cal fer bé els deures: consulta prèvia, pla d'inversió, aprovació, obra i informe anual de compliment. I el decret no deixa marge. La distribuïdora que no presente eixe informe, o que el presente en un format diferent de l'exigit, es queda fora del repartiment.
Del pla a l'obra
El recorregut que marca el Reial decret 640/2026 a cada distribuïdora, cada any.
- Consulta prèviaObri al seu web una consulta d'almenys un mes per a recollir necessitats i propostes, i publica l'anàlisi dels resultats.
- Pla d'inversióEl presenta al Ministeri i a les comunitats autònomes abans de l'1 de maig, amb un informe sobre el que va eixir de la consulta.
- Aprovació i publicacióUna vegada aprovat, l'empresa té un mes per a publicar-lo.
- ExecucióObra dins del seu límit d'inversió i de l'increment que li toca.
- Informe anual de complimentPúblic: capacitat concedida i denegada, capacitat concedida i no contractada, ús real de la xarxa. Sense ell, o en un altre format, l'empresa queda fora del repartiment.
Hi ha més. Si una empresa inclou en el seu pla unes ajudes públiques que després no aconseguix, siga per culpa seua o perquè ni tan sols les ha demanades, li retallen el límit d'inversió en el doble de la inversió afectada. I si durant tres anys seguits executa més d'un 25 % per davall del que s'ha aprovat, perd un 10 % del seu límit durant els tres anys següents.
El regulador ha tingut en compte les menudes. A les que tenen menys de 100.000 punts de subministrament només les penalitza si executen menys de la meitat del que s'ha aprovat. A més, el que no s'use entre 2027 i 2030 es podrà arrossegar a 2031 i 2032. Ajuda, però les penalitzacions continuen ahí i cada any es demanen més indicadors.
Per a què hauria de servir
Convé no perdre de vista l'objectiu. S'inverteix en xarxes per a acostar la generació i l'emmagatzematge a qui consumix: plaques a la teulada del poliesportiu, bateries al mateix polígon que la fàbrica que les usa. Menys pèrdues, menys línies, menys energia viatjant centenars de quilòmetres per a tornar quasi al mateix lloc.
És l'energia de quilòmetre zero, i és el més barat i assenyat que podem fer. Ací encaixen les comunitats energètiques i l'autoconsum col·lectiu, amb solar, eòlica i emmagatzematge prop d'on es consumix. Si aquests 10.200 milions no servixen també per a això, haurem desaprofitat una oportunitat que tardarà a tornar.
I ací hi ha una porta que quasi ningú està mirant. Eixa consulta prèvia que cada distribuïdora ha d'obrir al seu web abans de fer el seu pla està per a això: perquè ajuntaments, comunitats energètiques i empreses diguen què necessiten i on. Si eres l'alcalde de la carta dels 50 kW, és ací on has d'estar.
Sis anys demanant potència
Des de 2020 acompanye comunitats energètiques i autoconsums col·lectius. En tot aquest temps la baralla quasi sempre ha sigut la mateixa: la capacitat de connexió. I el resultat depenia més de la distribuïdora que et tocara, i de qui t'atenguera a l'altre costat, que de com de bo fora el projecte.
Del transport ja vaig escriure en el coll de botella de la transició energètica, i no ho repetiré ací. La pregunta ara és més pròxima i es discutix molt menys: si els diners per fi arriben a la distribució, qui serà capaç de convertir-los en obra?
Proporcional en el paper, no en la pràctica
El repartiment és proporcional, però la capacitat d'aprofitar-lo no ho és.
Pensem en una distribuïdora de comarca, amb 20.000 clients i un equip menut. Consultes prèvies, planificació, informes i indicadors que s'enduríxen cada any: per a ella no són un tràmit, són un departament que no té. Sense eixe departament, l'increment que li correspon pot quedar-se en el paper. Les grans tenen equips jurídics i de compliment per a aprofitar cada euro.
I la concentració ja està en marxa, molt a prop de casa. El juliol de 2025 Iberdrola va tancar la compra d'Electra del Maestrazgo, una distribuïdora d'origen familiar amb seu a Morella que donava servei a l'interior de Castelló i al sud de Terol: 1.350 quilòmetres de xarxa i 21.000 punts de subministrament. L'operació, al voltant dels 75 milions d'euros segons la premsa (alguns mitjans l'eleven fins a 100), va comptar amb el vistiplau de la CNMC.
No dic que eixa venda es deguera a la regulació; va ser anterior al decret. Però quan la que no pot seguir el ritme acaba venent, qui compra ja té l'escala per a absorbir aquest decret i el següent. Si les regles no ho corregixen, la concentració avançarà sola, sense que ningú l'haja decidida. I quan la xarxa d'un poble la gestiona algú que no hi viu, el poble perd el seu interlocutor per a parlar del seu futur energètic.
No demane privilegis per a ningú. Demane que l'accés a aquests diners no depenga de la grandària del departament jurídic. Si la xarxa ha d'acostar-se a les persones, i moltes persones viuen en pobles, les distribuïdores menudes han de poder jugar la partida.
El que està en joc
Una placa al poliesportiu o una bateria al polígon no són només obra elèctrica. Són infraestructura al servei de barris, pimes, indústries i d'eixa família que el dia 27 encara no sap si arriba a final de mes. Per això ho repetisc sempre que puc: no instal·lem panells, construïm infraestructura social.
Així que la pròxima vegada que algú et diga que la xarxa no dona per a més perquè falten diners, no t'ho cregues del tot. Els diners ja hi són. El difícil és que arriben on poden fer més bé, i no només on ja sobra estructura.
I queda un altre problema que poc té a veure amb els diners: bona part del temps la xarxa treballa molt per davall de la seua capacitat. Moltes vegades no falta infraestructura, falta saber gestionar-la. D'això va la pròxima baula.
Preguntes freqüents
Què és el Reial decret 640/2026?
És la norma que regula els plans d'inversió de les xarxes de transport i distribució d'electricitat a Espanya. Es va aprovar el 29 de juliol de 2026 i es va publicar en el BOE el 31 de juliol. Permet a les distribuïdores invertir fins a 10.200 milions d'euros més entre 2027 i 2030, per damunt dels seus límits anteriors.
Com es repartixen els 10.200 milions entre les distribuïdores?
Amb el mateix criteri que el límit d'inversió de cada empresa, de manera que cadascuna rep en proporció al seu pes. Queden fora del repartiment les que hagen invertit per davall del seu límit dos anys seguits i les que no presenten l'informe anual de compliment o el presenten en un altre format.
Pot un ajuntament o una comunitat energètica influir en el pla d'inversió de la seua distribuïdora?
Sí. Abans d'elaborar el seu pla, cada distribuïdora ha d'obrir al seu web una consulta prèvia d'almenys un mes per a recollir les necessitats i propostes dels interessats, i publicar després una anàlisi dels resultats.
Continua llegint
Fonts principals
- Real Decreto 640/2026, de 29 de julio, por el que se regulan los planes de inversión de las redes de transporte y distribución de energía eléctrica — BOE, 31/07/2026.
- El Gobierno aumenta la inversión para redes eléctricas — Energías Renovables, 29/07/2026.
- Iberdrola cierra la compra del negocio eléctrico de Electra del Maestrazgo — Iberdrola, 17/07/2025.
Sobre l'autor
Juan Sacri és enginyer, cooperativista i cofundador de Sapiens Energía —cooperativa sense ànim de lucre que ha acompanyat més de 90 comunitats energètiques a Espanya— i d'AVACE, l'Associació Valenciana de Comunitats Energètiques.