«En eixe nus no hi ha capacitat.»
És la frase que més vegades he llegit en les cartes de les distribuïdores. L'última vegada, a Paterna. Sobre la coberta d'ITECON, al Parc Empresarial Tàctica, vam plantejar una instal·lació d'autoconsum col·lectiu de 100 kW per a les empreses del polígon. En eixe punt de la xarxa només n'hi havia 50. Vam acabar instal·lant 90,88 kWp de plaques amb 107,52 kWh de bateries i 50 kW de connexió: el que no cap en el cable es guarda en les bateries i ix a la xarxa més tard.
Va funcionar, però va costar més bateries i més enginyeria per a encaixar en una capacitat pensada per al pitjor moment de l'any. I quasi sempre és així: quan una distribuïdora diu que no hi ha capacitat, vol dir que no hi ha capacitat ferma, la que et pot garantir en la situació més exigent. La resta del temps, bona part d'eixa capacitat és ahí, reservada i sense usar.
Reservada, però sense usar
La Fundación Renovables acaba de posar-hi números en el seu informe Redes de distribución, de freno a motor de la electrificación. El 2025 només es va utilitzar el 14,9 % de la potència contractada; el 85,1 % restant va quedar reservat sense usar, perquè la potència de cada punt es dimensiona per a la màxima demanda possible. Alhora, al voltant del 94 % dels punts de connexió està saturat. Ells ho resumeixen en el títol de la seua nota: un embús que no és físic, sinó de gestió.
Una xarxa plena que s'usa poc
Dades de la xarxa de distribució a Espanya, 2025.
En la baula anterior vaig contar que els diners per a invertir en xarxes ja hi són. Esta vegada va d'una cosa encara més barata: aprofitar la xarxa que ja tenim.
El que va aprovar la CNMC
El 31 de juliol la CNMC va aprovar la resolució que crea els permisos d'accés flexibles de la demanda. Es va publicar en el BOE l'11 d'agost i té efectes des de l'1 de setembre.
La idea és senzilla: si en un nus no hi ha capacitat ferma, ja no cal anar-se'n amb un no. Et pots connectar amb condicions. Hi ha quatre modalitats:
Els quatre permisos flexibles
Què et demanen a canvi de connectar-te on no hi ha capacitat ferma.
| Tipus | Com funciona | Per a qui |
|---|---|---|
| Tipus 0 | Consumeixes la potència flexible només en les franges horàries del patró autoritzat. | Distribució |
| Tipus 1 | Accés normal, però et desconnecten a distància si falla un element de la xarxa. Expectativa de consumir almenys el 90 % de les hores, sense garantia. | Distribució, d'inici a 30 kV o més |
| Tipus 2 | Gestió activa: la distribuïdora t'ordena reduir. 30 minuts si és preventiu, menys de 3 si és correctiu. | Distribució, més d'1 MW flexible |
| Tipus 3 | Redueixes el consum flexible quan ho demana l'operador del sistema. | Transport, més d'1 MW flexible |
El permís flexible no és una opció per a triar per comoditat. És per a quan no hi ha capacitat ferma disponible en el nus: la porta que s'obri quan l'altra està tancada.
Quan es pot demanar
Ací cal llegir a poc a poc, perquè és fàcil confondre's. La resolució té efectes des de l'1 de setembre, però no tots els permisos es poden demanar des d'eixe dia.
El calendari dels permisos flexibles
El que es pot demanar i des de quan.
- 1 setembre 2026La resolució té efectesS'aprova el POD1 i comencen els terminis per a distribuïdores i operador del sistema.
- 1 març 2027Es poden demanar els tipus 0, 1 i 3Les bateries amb permís ja concedit tenen tres mesos per a demanar la conversió a flexible.
- Setembre 2027Normes tècniques d'habilitació i provesDotze mesos per a fixar com es verifiquen els equips de gestió de la potència.
- 1 gener 2028, com a tardTipus 2, amb gestió activaAbans, si la distribuïdora ja té les eines de visibilitat i control.
- 1 gener 2029Tipus 3 sense posició dedicadaFins aleshores només amb posició de connexió exclusiva en la xarxa de transport.
Al principi, els tipus 1 i 2 exigeixen connectar-se a 30 kV o més. Després el llindar baixarà a més d'1 kV, quan les distribuïdores desenvolupen l'observabilitat i el control necessaris.
Si tens un projecte parat per falta de capacitat, este hivern no és per a esperar. És per a preparar la sol·licitud i arribar a març amb els deures fets.
POD1: la distribuïdora passa a operar la seua xarxa
La mateixa resolució aprova el POD1, el primer procediment d'operació de la xarxa de distribució.
Fins ara, la distribuïdora construïa xarxa i atenia avaries. Amb el POD1 ha d'operar-la en temps real: mesures en temps real, observabilitat de les instal·lacions, protocols d'operació signats i capacitat de donar una ordre que es complisca en minuts.
Eixe és el nou coll de botella, i no està en el coure. Per a un permís de tipus 0 en mitjana tensió cal un sistema que gestione la potència flexible i un certificat d'una entitat acreditada per ENAC que comprove sobre el terreny que compleix l'horari. Un polígon amb el seu gestor energètic ho tindrà resolt prompte. Un ajuntament que no sap què consumeix cada edifici hora a hora, no. La capacitat existeix, però per a accedir-hi cal poder mesurar, controlar i demostrar.
I el mapa d'on hi ha capacitat flexible encara no és públic. La CNMC ha anunciat que es publicarà, però hui el té la distribuïdora. Per això, quan et diguen que no hi ha capacitat, el primer és demanar-ho per escrit i preguntar si hi cap un accés flexible.
La inversió més barata
Connectar més consum amb la mateixa xarxa no necessita rases, torres ni transformadors nous. És la inversió més barata del sistema. I si els mateixos costos de xarxa es repartixen entre més quilowatts hora, el cost per unitat baixa per a tots: per al que es connecta i per al que ja hi era.
Portem anys discutint com pagar la xarxa nova. La discussió que ve és com aprofitar la que ja està pagada.
El cas de les bateries
La resolució fa una cosa que ha passat quasi desapercebuda: les sol·licituds d'accés de l'emmagatzematge s'analitzaran com a accés flexible, com ja preveia el Reial decret llei 7/2026. Les bateries amb permís ja concedit tindran tres mesos, des que s'activen els tipus 0 i 1, per a demanar la conversió.
Té lògica. Una bateria no carrega en l'hora punta; en la punta descarrega. Exigir-li una capacitat ferma per a consumir era reservar-li una cosa que no anava a usar i que li faltava a un altre. A ITECON ho vam veure des de l'altre costat: la bateria va ser la que ens va permetre aprofitar el sol que no cabia en una connexió de 50 kW.
Ara bé, un permís flexible és un permís amb condicions. Si la teua bateria està pensada per a carregar quan l'electricitat és barata i la distribuïdora et limita just en eixes hores, el negoci canvia. Això es revisa abans de signar.
Qui no el pot demanar
Queden fora els subministraments que han d'estar garantits: els plans urbanístics i industrials obligats a respectar els graus d'electrificació, els subministraments essencials i les instal·lacions que necessiten subministrament de seguretat.
Més enllà de la llista, el criteri de fons és clar: la flexibilitat és barata per a qui pot parar una hora i cara per a qui no. Un centre logístic pot. Una planta de fred pot. Un poliesportiu, també. Una fàbrica que treballa en continu no, i per a ella un permís flexible seria pagar una penalització amb un altre nom.
El que falta
La norma està aprovada; falta posar-la en marxa.
Les distribuïdores i l'operador del sistema tenen sis mesos (dotze per al tipus 2) per a publicar com s'intercanviaran instruccions i dades. Tenen dotze mesos per a fixar com s'habiliten i es proven els equips de gestió de la potència. I els mapes de capacitat flexible estan per publicar. En este sector, entre el BOE i el transformador sol haver-hi anys.
Tot i això, este canvi és diferent. No consisteix a fer més xarxa, sinó a usar d'una altra manera la que ja hi ha.
El que ve
La xarxa no es descongestiona només cavant. També es descongestiona mesurant, operant i portant el consum a les hores en què el cable està lliure.
Durant anys hem demanat a la gent que produïsca energia. Ara també li demanarem que trie quan consumeix, i qui ho faça bé podrà cobrar per això. Si la demanda es convertix en un recurs, la pregunta següent és qui la pot vendre al sistema. Fins ara, la teua comercialitzadora. Des del Reial decret 88/2026, també un agregador independent. D'això va la pròxima baula.
Preguntes freqüents
Què és un permís d'accés flexible?
És un permís per a connectar un consum a la xarxa elèctrica on no hi ha capacitat ferma disponible, a canvi d'acceptar condicions: consumir només en certes hores, acceptar desconnexions si falla un element de la xarxa o reduir la potència quan ho ordene la distribuïdora. El regula la resolució de la CNMC de 31 de juliol de 2026.
Des de quan es poden demanar els permisos d'accés flexible?
La resolució té efectes des de l'1 de setembre de 2026, però els tipus 0, 1 i 3 es poden sol·licitar a partir de l'1 de març de 2027. El tipus 2 arribarà quan la distribuïdora dispose de les eines de control i, com a tard, l'1 de gener de 2028.
Qui no pot demanar un permís d'accés flexible?
Els subministraments que han d'estar garantits: els plans urbanístics i industrials obligats a respectar els graus d'electrificació, els subministraments essencials i les instal·lacions que necessiten subministrament de seguretat.
Continua llegint
Fonts principals
- Resolución de 31 de julio de 2026, de la CNMC, por la que se establecen los permisos de acceso flexibles de la demanda de energía eléctrica — BOE, 11/08/2026.
- La CNMC aprueba la regulación que facilitará la conexión de nuevos consumidores mediante permisos de acceso flexible — CNMC, 11/08/2026.
- Redes de distribución, de freno a motor de la electrificación — Fundación Renovables, setembre de 2026.
Sobre l'autor
Juan Sacri és enginyer, cooperativista i cofundador de Sapiens Energía —cooperativa sense ànim de lucre que ha acompanyat més de 90 comunitats energètiques a Espanya— i d'AVACE, l'Associació Valenciana de Comunitats Energètiques.